Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial s XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins als XIX Fou lloc reial

L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes

Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…

El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives , filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà El 1314 hi havia un prior i quatre canonges Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del s XIV l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada als XVIII

L’església de SantPere, coneguda pel Remei per la imatge mariana que hom hi venera, és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica des del 1608 depèn de Miànigues El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles

Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut

L’església parroquial era romànica fou renovada totalment el 1906 A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa Havia estat sufragània de Sant Vicenç

La seva parròquia Sant Julià és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona l’actual edifici, del començament del s XII, té un notable portal esculpit posteriorment li fou sobreposada una volta ogival En depèn l’església de Sant Andreu de Mata