Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…

L’església de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles El lloc, esmentat ja el 1097, formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls

El lloc és esmentat ja el 925 De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners Formà part de la baronia de Vilademuls

L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes

L’església parroquial Sant Julià i Santa Basilissa, obra del s XIV, depèn de la de Parets d’Empordà Esmentat ja el 1017, pertanyia a la baronia de Vilademuls

El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155 l’edifici romànic fou substituït el 1771 per l’actual, neoclàssic

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve dins el terme hi ha l’ermita de Sant Roc Formà part del comtat de Besalú, i després de la baronia de Vilademuls

L’església parroquial és dedicada a santa Maria d’origen romànic, fou reedificada al s XVII El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls

L’església parroquial és dedicada a santa Llogaia El seu terme formà part de la baronia de Vilademuls A mitjan s XIX era municipi independent, que fou unit al de Sant Andreu del Terri i n'esdevingué cap fins el 1976, que fou unit a Cornellà