Resultats de la cerca

És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat

Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant…

La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà

L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica s XI, depenia del monestir de Banyoles el lloc és esmentat ja el 947 El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol Es conserva restaurat modernament el castell de Falgons , de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons , propietat de la família de Cartellà

L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica El lloc és esmentat el 1017 Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari Davant l’església hi ha l’antic castell senyorial, que conserva una torre s XIII a l’angle NE

És situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu s XIII, d’origen romànic, amb absis i campanar gòtics, sufragània de la de Ravós d’Empordà Fou possessió del monestir d’Amer Fou lloc reial Fou municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri amb l’antic castell de Ravós, deSanta Llogaia del Terri i la caseria dePrades del Terri

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…

Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del…