Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Sant Martí de Campmajor
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial
Portell
Veïnat
Veïnat i antic lloc del municipi de Crespià (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Fluvià, aigua amunt del poble.
el Vilar de Sant Andreu
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop del de Terradelles, de la parròquia del qual depenia l’església de Sant Andreu.
A la fi del segle XVII era lloc reial
Sant Vicenç de Camós
Poble
Poble i cap del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situat a 226 m alt. a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.
El lloc formava a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós
Ventajol
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), al sector occidental del terme.
L’església de Sant Feliu, antiga parròquia, és sufragània de la del Torn Garrotxa El lloc és esmentat ja el 978
Miànigues
Façana principal de Sant Romà de Miànigues
Antonio Mora Vergés
Poble
Poble (192 m alt.) del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), al S de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial Sant Romà depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga Lloc esmentat ja el 957
Parets d’Empordà
Vista parcial de Parets d’Empordà, al municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), situat al N del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix .
El lloc és esmentat ja el 925 De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners Formà part de la baronia de Vilademuls
Terradelles
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop de la riera de Cinyana, al S del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona