Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Sant Martí de Campmajor
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot
la Fontpudosa

Antic balneari de la font Pudosa, prop del llac de Banyoles (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari, avui enrunat, del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), 1 km al NW de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa
, d’aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al s XV per la seva virtut guaridora.
Davant la concurrència de malalts, nombrosa des del s XVIII, hom construí a mitjan s XIX l’actual edifici
el Calç
Llogaret
Llogaret del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany).
La seva antiga església parroquial Sant Maurici depèn de la de Pujarnol
la Mota
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), situat a la part W del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
La seva església Sant Martí és d’origen romànic, però molt modificada
Miànigues

Façana principal de Sant Romà de Miànigues
Antonio Mora Vergés
Poble
Poble (192 m alt.) del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), al S de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial Sant Romà depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga Lloc esmentat ja el 957
Pujals dels Pagesos

Església de Santa Maria, a Pujals dels Pagesos
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al sector N del terme, a l’interfluvi de les rieres de la Farga i de Garrumbert.
El poble i la seva església parroquial, romànica dedicada a santa Maria, són ja esmentats el 1017 Al menys des de l’any 1279 hom distingeix aquest poble del nucli veí de Pujals dels Cavallers
Corts
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al S del pla de Banyoles.
La seva parròquia Sant Julià és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona l’actual edifici, del començament del s XII, té un notable portal esculpit posteriorment li fou sobreposada una volta ogival En depèn l’església de Sant Andreu de Mata
Porqueres
L’església romànica de Santa Maria de Porqueres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany.
Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut