Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
el Baix Segura
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…
Rojals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura; arriba al S fins a la meitat de la salina de la Mata.
Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a sant Pere Inicialment formà…
Xacarella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement…
Sant Fulgenci
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès al N del pla deltaic del Segura.
El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267 h agl 2006 4…
mola de Colldejou
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
riu de Siurana
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua del Priorat, afluent de l’Ebre per l’esquerra.
Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina