Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Son Ferrer
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), situada entre sa Porrassa i el Toro.
túmul de Son Ferrer
Talaiot
Jaciment arqueològic
Necròpolis
Túmul i necròpolis talaiòtics del terme municipal de Calvià (Mallorca).
El jaciment és situat a la península de Santa Ponça Calvià, Mallorca i està constituït per diversos murs adossats que formen una estructura escalonada És l’únic que ha estat excavat a Mallorca, a part del de Son Oms, desmuntat en construir-se la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan Construït abans del segle V aC, en les seves primeres etapes tingué probablement funcions religioses, però posteriorment esdevingué el centre d’una necròpolis que possiblement cal relacionar amb el poblat del Puig de sa Morisca i que, a la vegada, està formada per dues àrees ben diferenciades una cova on s’…
cavalleria d’en Torrella
Història
Possessió o alqueria concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella.
A la primeria del s XVII passà als Ferrer de Santjordi Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí
Cala d’Or
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i centre turístic de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Santanyí, i a la zona coneguda per ses Puntetes, on s’obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran.
Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica El 1970 tenia 22 establiments hotelers unes 1 250 places
la Trinitat de Valldemossa
Ermita
Convent
Ermita i convent d’ermitans, del municipi de Valldemossa (Mallorca), prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.
Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual, després de l’…
Santa Maria de Bellver
Parròquia
Antiga parròquia de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), fundada, probablement, el 1236 pel paborde de Tarragona Ferrer de Pallarès a l’indret de l’antiga alqueria, d’època musulmana, anomenada Bellver arran de la conquesta.
És probable que la primitiva església fos a l’actual possessió de son Vives Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nou administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913
Inca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la part central del raiguer de la serra de Tramuntana.
El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i…
Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades…
Castelldans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…