Resultats de la cerca
Es mostren 1078 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
Rocina
Despoblat
Despoblat del municipi de Bolulla (Marina Baixa), del qual ja era annex el 1534.
Era lloc de moriscs tenia 16 focs el 1563 El 1574 ja no és esmentat
Las Peñas de Dios
Elevacions (1 163 m) calcàries i seques als municipis d’Andilla, Figueroles de Domenyo i la Iessa (Serrans).
aqüeducte de La Peña Cortada
Dibuix de l’aqüeducte de la Peña Cortada (que portava les aigües del riu de Toixa o de Xelva, afluent del Túria, i regava l’àmplia vall de l’horta de Xelva), aparegut en l'obra de Cabanilles (1795-1797)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte, probablement romà, del municipi de Xelva (Serrans), a 5 km a l’E de la vila.
Pedralba
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria; el terme és travessat d’W a E pel Túria.
El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…
Parelles
Caseria
Caseria del municipi de Tàrbena (Marina Baixa), al N de la vila, als vessants de la serra del Carrascar de Parcent.
Pardanchinos
Llogaret
Llogaret del municipi d’Andilla (Serrans), al sector meridional del terme.
el Paradís
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), prop de la costa, al S de la desembocadura del riu de Sella, on s’estén la platja del Paradís, que ha esdevingut un petit nucli turístic.