Resultats de la cerca
Es mostren 887 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…
Rift Valley

El Rift Valley, extensa zona de depressions tectòniques (Tanzània)
© Guhle | Dreamstime.com
Vall
Extensa zona fracturada que s’estén en direcció general NE-SW i que comprèn territoris de l’Àfrica Oriental i de l’Àsia Occidental.
Es tracta d’una sèrie de depressions tectòniques, limitades tot al llarg per grups de falles més o menys paralleles, i separades per llindars i relleus tabulars Comprèn la regió del llac de Tiberíades, la vall del Jordà, la mar Morta, el golf d’'Aqaba, el sector de la mar Roja, l’altiplà etiòpic i la zona dels grans llacs de l’Àfrica Oriental Les fractures principals són degudes a l’orogènesi terciària
Bukhara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, l’Uzbekistan, situada a l’extrem occidental del gran oasi de Zeravsan.
És un centre tèxtil cotó, seda i de la pell Karakul, i terminal de ferrocarril Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī segle X i el minaret de Kalyan, amb excellents mosaics de rajola Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim 709 Durant l’època samànida 892-999 fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa A la seva caiguda fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina