Resultats de la cerca

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…

Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…

Centre comercial, industrial siderúrgia i cultural escoles tècniques Antiga Segesta posteriorment Sciscia , fou capital de la província romana Sàvia Bisbat catòlic des del s XIII Té restes d’una gran basílica del s III Pertangué a Àustria-Hongria del 1641 al 1918

Centre cultural, és també el mercat de la costa dàlmata central i les illes adjacents Alumini i ferroaliatges Bisbat catòlic, té una sumptuosa catedral renaixentista i innombrables palaus d’estil venecià Fou residència dels reis de Croàcia segle XI i pertangué a Hongria, a Venècia i a Àustria

Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…

Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus

Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins

Situació i presentació D’una extensió de 26,43 km 2 , el municipi de Prat de Comte és situat al NE dels Ports Tortosa o de Beseit, a tocar de les terres de la comarca del Baix Ebre Limita a l’W amb els municipis d’Horta de Sant Joan i Bot, al N amb Gandesa, a l’E amb el Pinell de Brai i amb Benifallet Baix Ebre i al S amb el municipi de Paüls Baix Ebre Tot el terme és força accidentat, si bé les alçades majors són a migdia de la carretera de Vall-de-roures, que segueix aproximadament el traçat del barranc dels Corralassos o de Prat, just al límit meridional del poble En aquest sector de…