Resultats de la cerca
Es mostren 865 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
cap de la Galera
Cap espadat a ponent de la badia de l’Alguer, Sardenya, que la separa de port Agre.
cap de la Caça
El cap de la Caça
© Xevi Varela
Gran promontori calcari de la costa occidental de Sardenya, on aquesta canvia la direcció N-S per la E-W, i que limita, a l’W, el port del Comte, dins el municipi de l’Alguer
.
Al nivell del mar hi ha les coves de Neptú, dels Recams i Verda, amb estalactites
golf de Bugia
Golf marí
Golf semicircular d’Algèria, al Magrib, entre els caps Carbon i Cavallo.
La ciutat de Bugia és a la punta occidental del golf
barranc de Brai
Barranc
Curs d’aigua que neix a la font de Brai
, dins el terme del Pinell de Brai (Terra Alta).
Juntament amb altres barrancs aflueix, per l’esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l’Ebre
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges