Resultats de la cerca

Comunicada amb Kalimpong i Sikkim i amb Darjeeling i Jalpaiguri és centre comercial pel tràfic entre Darjeeling i Sikkim Té indústria del jute i serradores Des de la partició entre l’Índia i el Pakistan 1947 i la creació de Bangladesh 1971, es convertí en centre de refugiats

Situada a la vora dreta del riu Gumti, al NE de Kānpur, s’ha desenvolupat extraordinàriament, gràcies a la creació d’un potent centre industrial fabricació de calçat, de paper, de productes químics i farmacèutics, de material ferroviari i de teixits És un centre de comercialització dels productes agraris gra, tabac, sucre Hi ha universitat, fundada el 1921 És un important nus ferroviari i de carreteres

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

La capital és Agartala 157358 h 1991 Situat a l’E de Bangladesh, limita amb els estats de Mizorām i Meghālaya Regió muntanyosa, de serres d’orientació N-S, amb explotació forestal i conreus itinerants, l’agricultura el 24,3% de la superfície es dóna principalment a l’W arròs, jute, cotó, ananàs i te Densament poblada 292 h/km 2 est 1994, la ciutat principal és Agartala El pla de desenvolupament del govern es dirigeix principalment a solucionar les comunicacions, l’educació i la sanitat, malgrat els problemes que planteja el terreny, el clima i la població nòmada Antic principat, fou integrat…

La capital és Lucknow Situat al S de l’Himàlaia, ocupa la conca alta del Ganges, regió baixa coberta d’alluvions i solcada pels afluents d’aquest riu És densament poblat 376,6 h/km 2 1981 Altres grans ciutats són Kānpur, Benarés i Agra El 75% de la població es dedica a l’agricultura en petites explotacions La regió agrupa un terç de les terres regades del país, i els conreus són dobles arròs a l’estiu i blat a l’hivern Hi són importants les oleaginoses i la canya de sucre, de la qual hom extreu quasi la meitat del sucre produït al país Altres conreus cotó, mill, ordi, blat de moro Té…

Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre la dessecació…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n'era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…

És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura  L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…