Resultats de la cerca

La capital és Gandhinagar 208299 h 2011 Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt El clima és càlid És una regió densament poblada 173,9 h/km 2 1981, amb una població majoritàriament rural però hi ha grans ciutats de més de 200000 h Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar L’economia és predominantment agrícola cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets Té importants recursos miners manganès, bauxita, lignit…

Situada al golf de Khambhāt, és un nucli industrial teixits de seda i cotó i indústries alimentàries i comercial És el principal port de la península de Kāthiāwār, l’exportació més important del qual és la de cacauets i de cotó Hi ha aeroport Fundada el 1723, esdevingué capital del principat homònim El 1807 es posà sota la protecció anglesa, i des del 1948 és unida a l’estat de Gujarāt

Important centre comercial i industrial, els principals productes són el cotó manufacturat i els teixits de llana És un important nus ferroviari, connectat amb les altres grans ciutats de l’estat Té instituts superiors afiliats a la Universitat de Gujarāt Té aeroport

Centre cultural i comercial de les planes semiàrides de Gujarāt sobre el camí de Bombai a Delhi, fou fundada el 1411 pel soldà Aḥmad Š'āh I La ciutat, voltada per una muralla amb 12 entrades, és dividida en barris pols habitats per castes i amb administració pròpia Comprèn tres suburbis industrials Asawa molineries d’oli, Soraspur filats de cotó i Daripur manufactures de cola Al costat de la indústria cotonera persisteix una producció artesanal ceràmica, cuir, joieria, catifes A les illes del riu es produeix canya de sucre, patates i melons Amb Bombai, és el segon centre industrial de l’…

El 1960 fou incorporat a l’actual estat de Gujarāt

La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra

S'estén uns 1 086 km en direcció W-E, des de Gujarāt, i travessa Madhya Pradesh, fins a gairebé el Ganges, prop de Benarés És constituïda per gresos, esquists i calcàries precambrianes/> Les altituds oscillen entre 600 i 1 100 m És coberta de bosc

Limita amb els golfs de Kutch al NW i de Cambay al SE Planell basàltic, molt àrid, és cobert de matolls i de bosc esclarissat A la costa, el monsó de l’estiu permet el conreu d’arròs, de dàtils i de mangos Pertanyent a l’estat de Gujarāt, té, entre altres, les ciutats de Jāmnagar, Rājkot i Bhaunagar

Iniciada amb un establiment de la Companyia de les Índies Orientals a l’illa de Bombai 1672, i estesa pel continent a partir de la segona guerra amb els marathes 1802-18, arribà a comprendre un vastíssim territori que anava des del Sindh i el Gujarat, al nord, fins a la ratlla de Mysore i Madràs, al sud, i àdhuc la ciutat àrab d’Aden La circumscripció, que constituí un element fonamental en la penetració britànica a l'Índia, es convertí el 1947 en l’estat de Bombai

La capital és Diu L’economia es basa en l’agricultura arròs, coco, melca i en la pesca Ocupada pels portuguesos el 1515, la plaça forta fou construïda després d’un acord amb el xa de Gujarat 1535 Sofrí uns quants setges i fou temporalment ocupada pels àrabs 1670-1717 Administrativament depengué de Goa del 1961 al 1987, amb la qual formava, juntament amb Daman, el territori de Goa, Daman i Diu de la Unió El 1987 fou creat el territori de  Daman i Diu , i des del gener del 2020, juntament amb  Dadra i Nagar Haveli , forma part del territori administratiu únic de  Dadra i Nagar…