Resultats de la cerca

És una de les principals àrees productores de cotó de l’Índia Té indústria tèxtil i mines de carbó i de ferro La capital tradicional és Amraoti Estigué successivament sota les dinasties del Dècan i els soldans de Delhi El 1490 es declarà independent i ho fou fins el 1574, que passà sota el domini del soldanat d’Ahmadnagar Després esdevingué part de l’imperi mongòlic 1636 i del nizam de Haidarābād 1724 El 1853 passà a ésser un protectorat britànic, fins a la independència de la Unió Índia

Nucli industrial material ferroviari i preparació de la fusta i el cautxú i d’investigacions hortícoles, és una gran productora de taronges Antiga capital de l’estat maratha independent de Nāgpur 1743-1817, passà després a ésser centre de l’administració anglesa de les províncies centrals

Neix al Chotanāgpur i, seguint la direcció W-E, passa per Āsansol i Burdwān, on gira cap al sud quasi a la desembocadura, en el delta del Ganges, s’uneix amb el Hooqhly La seva vall és l’àrea carbonífera i de potencial hidroelèctric més important de l’estat

És un mercat del cotó i un nucli industrial Fundada el 1400, fou conquerida per l’emperador Akbar el 1599 i annexada a l’imperi mogol Fins el 1636, que fou substituïda per Aurangābād, fou seu principal del govern de les províncies del Dècan L’any 1861 passà a poder de la Gran Bretanya

Neix a la regió autònoma del Tibet, on té el nom de Kongque He, i passa pel Nepal, on rep el nom de Karnali o Kauriala, i finalment per l’Índia, on és conegut també com Gogra o Ghagra El curs superior segueix la direcció N-S i pren després la NW-SE, fins a desguassar al Ganges a Chāprā És un riu sagrat per als hindús

És la part que correspongué a l’Índia després de la divisió de la regió del Caixmir La capital d’estiu és Srīnagar i la d’hivern, Jammu Fins l’any 2019, que passà a territori de la Unió, fou un estat de l’Índia amb un autogovern especial Aquest any la porció nord-oriental fou segregada i formà el territori de la Unió de Ladākh

Agricultura arrossars, catifes, teixits de seda i de cotó És un gran centre hindú i bisbat catòlic El 1674 la ciutat fou erigida en regne, i el 1855 passà al domini britànic El monument més important és el temple de Brihadisvara 1003-09, de 244 per 128 m, amb un santuari de 14 pisos i 66 m d’alçària, ornat amb frescs i amb una pedra de fita que és un monòlit de 80 t

Situada al vessant NW dels Vindhya Parvata, és un centre comercial i un nucli industrial indústria tèxtil —cotó— i alimentària Centre d’ensenyament superior És una de les set ciutats sagrades hindús Antiga capital del regne Avanti s VI-IV aC i del de Mālwa 800-1200 dC, passà posteriorment als marathes Conserva nombrosos temples Al seu observatori, construït el 1720, s’acollien els geògrafs indis, que hi feien passar el primer meridià

Neix als contraforts meridionals de l’Himàlaia, al N de l’estat d’Uttar Pradesh, i, en direcció N-SE, passa per Delhi, Mathurā i Agra, i després de rebre, per la dreta, el Chambal, el Sind, el Betwa i el Kēn, s’uneix al Ganges a Ilahābād Navegable en una gran part, constitueix la ruta del cotó del N de l’Índia Les seves aigües són aprofitades per al regadiu, distribuïdes a l’estació seca a través de nombrosos canals

Situada al centre de la vall del Ganges, s’estén al llarg d’aquest riu, a les ribes del qual hi ha un gran nombre d’ermites, temples i palaus, de diversos estils artístics, i de ghāts àmplies escalinates per als banys sagrats dels pelegrins, que hi arriben en gran nombre pel fet que Benarés és considerada la ciutat més santa de l’hinduisme Això fa que la població de Benarés s’incrementi constantment Entre els seus monuments sobresurten la mesquita d’Aurangzeb, el temple daurat de Xiva de Vivanesvar i l’observatori astronòmic prop del Māndir Ghāt Benarés és, d’altra banda, un nucli industrial…