Resultats de la cerca

Posseeix manufactures tèxtils i de colorants, i hi ha universitat Fundada al s VI aC, la seva fase d’esplendor correspon als s VI-XIII, però no en resta res, car la ciutat fou arrasada per una invasió musulmana 1310 El gran temple bramànic actual, construït en estil dravídic 1560-1680, d’una gran exuberància escultòrica, té nou portes monumentals gòpura i dos santuaris

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

Lloc sagrat de budistes i de jaines, fou abandonada el segle VII Correspon al poblet actual de Basrāh, Muzaffarpur, a la divisió de Patna Bengala

Situada al vessant NW dels Vindhya Parvata, és un centre comercial i un nucli industrial indústria tèxtil —cotó— i alimentària Centre d’ensenyament superior És una de les set ciutats sagrades hindús Antiga capital del regne Avanti s VI-IV aC i del de Mālwa 800-1200 dC, passà posteriorment als marathes Conserva nombrosos temples Al seu observatori, construït el 1720, s’acollien els geògrafs indis, que hi feien passar el primer meridià

Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental

S'estén des de l’Indus, a l’W, fins al Yamuna a l’E, i de l’Himàlaia, al N, fins al desert de Thar, al S És essencialment una plana alluvial formada per cinc afluents de l’Indus Jhelum, Chenab, Rāvi, Sutlej la diversitat del seu paisatge és, com en el conjunt de la plana indogangètica, la dels interfluvis Doāb i les valls Clima continental rigorós La influència del monsó és poc sensible, i les precipitacions són dèbils i separades per llargs períodes secs amb variacions notables entre el N i el S, on es deixen sentir els aires secs del Thar L’agricultura depèn del règim estacional dels rius…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura  L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…