Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
riu Mbini
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial (270 km).
Neix al Gabon, flueix en direcció E-W i entra a la Guinea Equatorial, prop de la localitat d’Asoc Desemboca a l’oceà Atlàntic, per un ampli estuari
Libreville
Ciutat
Capital del Gabon i de la província d’Estuaire, situada al marge nord de l’estuari del riu Gabon.
Fundada el 1849 pel vicealmirall Bouet-Willaumez, és avui un centre administratiu i comercial exportació de fusta i un dels dos ports més importants del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Omar Bongo, fundada el 1970
Alt Ogooué
Divisió administrativa
Província del Gabon, a la regió de la Conca de l’Ogooué.
La capital és Franceville 30 246 h 1993
N’Gounié-Nyanga
Divisió administrativa
Gran regió del Gabon, formada per les regions de N’Gounié i Nyanga
.
Port-Gentil
Ciutat
Ciutat i port del Gabon, situada a la badia del cap Lopez, a la punta E de a península de Mandji.
conca de l’Ogooué
Divisió administrativa
Gran regió del Gabon, que comprèn les províncies de l’Alt Ogooué, l’Ogooué-Ivindo, l’Ogooué-Lolo i l’Ogooué Mitjà.
Àfrica Equatorial Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1910 al 1958, els territoris francesos del Gabon, del Congo Mitjà, de l’Ubangi-Xari i del Txad.
La capital fou Brazzaville
golf de Bonny
Golf marí
Golf de la costa guineana que comprèn les costes dels estats de Camerun, Guinea Equatorial i part de les de Nigèria i Gabon; s’estén del delta del riu Níger al cap López.
Conté l’illa de Bioko i rep les aigües dels rius Níger i Mbini Els ports principals són Port Harcourt, Douala, Bata i Santa Isabel
Camerun
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita amb Nigèria a l’W i N, amb el Txad al N, amb la República Centreafricana a l’E, amb la República del Congo al SE, amb Gabon i Guinea Equatorial al S i amb el golf de Guinea a l’W; la capital és Yaoundé.
La geografia física El sector costaner del país, que s’obre al golf de Biafra, és format per un conjunt de planes i regions aturonades, terciàries i quaternàries, drenades pels rius Wouri, Sanaga i Nyong, interrompudes, al NW, per l’imposant massís volcànic del mont Camerun 4070 m alt Vers l’interior hom troba una regió de transició amb petits altiplans escindits per valls profundes, que acaba, a l’E i al NE, amb una sèrie d’escarpaments que porten a la regió d’altiplans del Camerun central, la qual culmina en el massís de l’Adamaua 1500 m Al N d’aquest, l’àrea que s’estén fins al Txad és un…