Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
Borkou-Ennedi-Tibesti
Divisió administrativa
Prefectura del Txad.
La capital és Faya-Largeau 5 200 h 1968
Borkou
Regió
Regió del Sàhara, al Txad, situada al sud del Tibesti.
Forma una plana de gres, de 200 a 300 m alt, amb grans oasis Els recursos econòmics són la ramaderia cabres, ovelles, camells i l’agricultura dels oasis La localitat més important és Faya-Largeau Antigament era un estat vassall del Wadai fou cedit a França pel tractat anglofrancès del 1899, però les tropes franceses no l’ocuparen fins el 1907
depressió de Bodelé
Vall
Conca endorreica del Txad, al nord-oest del llac Txad (160 m alt.).
Hi convergeixen els torrents del massís de Tibesti i de l’altiplà d’Ennedi, i s’hi troba aigua a poca profunditat És una àrea de pasturatge per a les tribus nòmades
Baguirmi
Geografia històrica
Antic soldanat musulmà del Sudan central, que actualment forma part de la secció sud-oest de la República del Txad, al sud de Kanem i a l’est del llac Txad i del riu Chari.
Té una superfície de prop de 90 000 km 2 , la major part composta per grans planures argiloses o argillosorrenques Hom hi pot distingir una zona palustre, una zona d’estepes i una zona de sabanes Són notables els massissos d’Abou Tafan entre 1 500 i 1 600 m Els baguirmi consititueixen una ètnia a part El centre principal de població és Massénya Des d’abans del s XVI era habitat per diverses tribus nègrides, entre les quals sobresortia la dels bulales Aquesta i d’altres, però, foren desplaçades, cap al 1 500, pel Kenga Berni-Bessé, el qual s’installà a Massénya i fundà una dinastia Malo 1546-…
Am-Timan
Ciutat
Capital de la prefectura de Salamat, Txad, vora el riu Bahr Salamat.
Mercat de mill
Àfrica Equatorial Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1910 al 1958, els territoris francesos del Gabon, del Congo Mitjà, de l’Ubangi-Xari i del Txad.
La capital fou Brazzaville
Abéché
Ciutat
Capital de la prefectura d’Ouaddaï, al Txad.
Centre de comerç a l’entroncament de rutes de caravanes al Dārfūr Kebkābiya i a la Mediterrània Ben Gāzi Ramaderia ovelles karakul Fou mercat d’esclaus del s XVI al XIX