Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ripon Falls
Cascada
Saltant (de 148 m d’alçada i 174,3 m d’amplada) del Nil Victoria, al SE d’Uganda.
Descobert el 1862 per John Speke La construcció de la presa a Owen Falls l’ha inundat
Victòria

Llac Victòria, illes Ssese, Uganda
© Xevi Varela
Llac
Llac de l’Àfrica Oriental, el més gran del continent (300 km de longitud, 200-350 km d’amplada i 2 200 de perímetre).
Pertany als estats d’Uganda, Kenya i Tanzània Ocupa el fons d’una vasta cubeta, i és situata a 1134 m d’altitud És alimentat per nombrosos corrents, entre els quals destaca el Kagera, considerat l’origen del Nil té una conca tributària d’uns 200000 km 2 El principal emissari és el que condueix les aigües al llac Kyoga i després al llac Mobutu La construcció d’una presa a les Owen Falls, prop de Jinja, ha fet pujar les aigües del llac 1,20 m La costa és retallada per nombrosos golfs, badies i illes, i és densament poblada, puix que al llac hi ha pesca abundant Fou descobert, el 1858, per J…
Nil

El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…