Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
séquia de l’Or
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo acaba el seu recorregut prop de l’Albufera Rega 5 500 ha d’arrossars La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls
Pedreguer
Municipi
Municipi de la Marina Alta, als contraforts del Sistema Prebètic extern valencià, al contacte entre els relleus plegats predominantment cretacis calcaris i l’endinsada quaternària del baix Girona, de sòls profunds i fèrtils.
El terme s’aboca a la vall del Girona i és accidentat en la meitat meridional per tossalets retallats, com el de les Foies 308 m alt, la Muntanyeta Gran 375 m, el Castell de la Solana 510 m i la penya del Gos Flac 266 m al SW és accidentat pel Castellet d’Aixa 608 m La resta és gairebé horitzontal Diversos barrancs travessen el terme i van a parar al de l’Alberca Als confins septentrionals, les partides de la Marjal i l’Aigualós recorden la presència no antiga d’aiguamolls Al sòl conreat hi ha unes 1200 ha de secà ametllers, garrofers i vinya De les 535 ha de regadiu, 114 ha…
Ondara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’androna litoral del nord del prebètic valencià, on desemboca el Girona, que comença a bastir el seu delta aigua avall de la vila.
La major part del terme és a menys de 50 m d’altitud, i els barrancs de l’Alberca i de la Marjal van a morir a antics aiguamolls El secà cobreix 548 ha on la vinya ocupa el 27% dels conreus, i la resta ametllers, garrofers i cereals El regadiu aigua elevada ocupa 347 ha d’horta i 88 ha de cítrics i hortalisses La seda, important al s XVIII, i el bestiar menut més de mil caps al s XVI han desaparegut Al capítol industrial només cal destacar una empresa d’estructures metàlliques establerta el 1966 amb plantilla forània, que fabrica jàsseres, bigues i armadures destinades a naus…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls…
l’Horta
Sector del País Valencià, situat a la costa, de N a S del golf de València.
Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com una comarca Comprèn l’estreta plana quaternària fins als primers turons miocènics de serra Calderona pel…
el País Valencià
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…