Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
comtat de Dénia
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida el 1356 a Alfons de Gandia i de Foix (Alfons I de Gandia), senyor de Dénia.
A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia
Llombai de Gallinera
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat al sector occidental del terme, entre Benissili i Alpatró.
Antic lloc de moriscs 56 focs, amb Alpatró, el 1602, fou de la senyoria del duc de Gandia Des del 1535 depèn eclesiàsticament d’Alpatró
Atzeneta de Pego
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Pego (Marina Alta).
Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602 formà part de la rectoria de Favara 1574 Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia
la Carroja
Poble
Poble (13 h [1981], carrojans) del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera.
Lloc de moriscs tenia 33 focs el 1602, després de llur expulsió 1609 fou repoblat per mallorquins L’església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d’Alpatró Pertangué al ducat de Gandia
Campell
Poble
Poble (campellers) del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), situat en un serrat a 1 km a l’est de Fleix.
Hi ha l’església parroquial del municipi Santa Anna Antic lloc de moriscs 33 focs el 1602, pertanyia a la parròquia de Murla, de la qual s’independitzà el 1534 Formava part del ducat de Gandia
Fleix
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), a la dreta i damunt del barranc de l’Infern, capçalera del riu Girona.
La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén Hi havia hagut un castell Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d’Oliva
Benialí
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera ( benialiners
; 220 m alt.).
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Patró, i el 1574 a Benissivà Era propietat del duc de Gandia, i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 el 1602 era habitat per 39 famílies posteriorment fou repoblat per mallorquins L’església és dedicada a sant Roc
Sant Jeroni de Xàbia
Convent
Antic convent de frares jerònims fundat el 1374 al municipi de Xàbia (Marina Alta), a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba
Alpatró
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat a 267 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera, al peu de la penya Foradada.
És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…