Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
platja de la Fossa
Platja
Platja de la costa de la Marina Alta, dins el terme de Calp, al nord del penyal d’Ifac.
Forna
Poble
Poble (fornalers) del municipi de l’Atzúvia (Marina Alta), uns 3 km al nord-est d’aquest darrer poble, al peu d’un turó coronat per les ruïnes d’un antic castell.
Abans del 1920 formava municipi independent L’església parroquial Sant Bernat havia depès de la de Vilallonga de la Safor Era lloc mixt de moriscs 35 focs el 1609 i cristians Fou centre de la baronia de Forna
serra de la penya Foradada
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Alta, que separa la vall de Gallinera de la vall d’Alcalà.
Culmina al penyal Gros 861 m alt Al seu vessant hi ha les ruïnes de l’antic castell de Benissili
Fontilles
Nucli
Nucli del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), a l’E de Campell.
Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l’orde ha continuat dirigint-lo És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià Entorn seu s’ha format un nucli de població 195 h agl 1981
barranc de la Fontblanca
Capçalera del riu Girona, a la vall d’Alcalà (Marina Alta).
Fontanella
Caseria
Caseria del municipi de Xàbia (Marina Alta) a l’esquerra del riu de Gorgos, aigua amunt de la vila.
torre de la Fontana
Història
Antiga torre de defensa de la badia de Xàbia (Marina Alta) damunt el cap de la Fontana, que tanca per ponent la cala de la Fontana, prop del parador nacional de Xàbia.
Fleix
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), a la dreta i damunt del barranc de l’Infern, capçalera del riu Girona.
La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén Hi havia hagut un castell Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d’Oliva
Favara de Pego
Llogaret
Llogaret del municipi de Pego (Marina Alta).
Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques El 1602 tenia 15 focs de moriscs despoblat amb motiu de l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611