Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
cap Negre
Cap
Cap de la costa del País Valencià, dins el municipi de Xàbia (Marina Alta), entre la platja del Portitxol i la punta Plana, al N del cap de la Nau
.
els Llocs
Nom popular amb què han estat coneguts els tres pobles de Setla dels Llocs, Mira-rosa i Miraflor (Marina Alta), molt pròxims entre ells, que havien pertangut a la mateixa jurisdicció.
la Llosa d’Olocaive
Església
Poble del municipi d’Alcanalí (Marina Alta), al vessant septentrional de la serra del Castellet d’Aixa, entre Alcanalí (de la parròquia del qual depèn l’església dels Sants Reis) i Pedreguer.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 24 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Formava municipi independent a mitjan s XIX
castell de les Atzavares
Castell
Antic castell de la Vall de Laguar (Marina Alta).
Les escasses restes dels murs i la torre es troben sobre un petit turó d’uns 350 m d’alt a l’entrada de la vall, entre Fontilles i Campell
Sant Nicolau
Ermita
Ermita del municipi de Dénia (Marina Alta), a llevant de la ciutat, vora la costa, a l’indret de l’antic castell d’Orimblai
.
A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau , s’obre el racó de Sant Nicolau , davant el qual s’estén el banc o placer de Sant Nicolau o del Racó
baronia d’Alcanalí i Mosquera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs d’Alcanalí i de Mosquera (Marina Alta).
La baronia fou creada el 1616 a favor de Ximen Peres Roís de Liori i Pertusa, que havia comprat, el 1599, els llocs d’Alcanalí i de Mosquera a Martí d’Alagó, marquès de Villasor Entre els seus descendents cal esmentar el baró Josep Ruiz de Lihory, crític d’art i polític El títol ha passat recentment a la família dels Manglano, barons de Llaurí
castell de Pop
Castell
Antic castell, d’origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, dins el municipi de Benigembla (Marina Alta), al NE del poble.
Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors Restes escassos vestigis Dóna nom a la vall de Pop , vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent
la Vall de Laguar
Municipi
Municipi de la Marina Alta, enmig dels contraforts orientals de les serres prebètiques valencianes.
La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb…
la Vall d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població, que aconseguí 642 h el 1910, ha anat…
alt de Benimaquia
Poblat protohistòric del terme municipal de Dénia (Marina Alta), datat als s. VII-VI aC.
Situat sobre un dels estreps del massís del Montgó, conserva una important fortificació amb torres quadrangulars que tanca una superfície de 4 500 m 2 També és important per l’existència d’una installació de producció vinícola del s VI aC, la més antiga de la península Ibèrica, i per la troballa de ceràmiques fenícies d’importació i d’imitacions locals d’aquestes Excavat entre el 1989 i el 1993 per Carlos Gómez Bellard i Pierre Guérin