Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’…
el Rafalet
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Depengué, fins el 1535, de la parròquia de la Jovada i, des d’aleshores, de la del Patró, i el 1574 fou adscrit a la de Benissivà Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs
el Portitxol
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de Xàbia (Marina Alta), al voltant de la platja del Portitxol, al centre de la badia del Portitxol, oberta entre el camp Mantí, al N, i el camp Negre, al S; davant la platja hi ha l’illa del Portitxol i el petit escull de l’illa.
el Molinell
Balneari
Antic balneari del municipi de Dénia (Marina Alta), al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d’Oliva (pla del Molinell), a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l’esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d’aquest punt, el límit entre els termes d’Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d’aquests rius.
el Verger
L’església parroquial del Verger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’andana litoral que prolonga les alineacions prebètiques externes, amb raiguers, plans i maresmes; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger
), que produeix freqüents erosions i inundacions.
El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la…
el Masserof
Caseria
Caseria (5 h diss [1960]) del municipi de Xaló (Marina Alta), situada al S de la vila, a la vall del barranc del Masserof, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos, que davalla de la serra de Bèrnia.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume II donà, el 1325, a l’almirall Bernat de Sarrià
el Rollet
Sequiol del sistema de regadius de Molinell, al límit dels termes de Pego (Marina Alta) i d’Oliva (Safor).
el Pòpul
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pòpul) del municipi de Xàbia (Marina Alta), al vessant meridional del Montgó.
el Cau
Caseria
Caseria del municipi de Llíber (Marina Alta), a la capçalera del barranc del Cau, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos.