Resultats de la cerca

Lavall és recorreguda per lavall alta del Girona, que passa entre el penyal deLaguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del…

La serra deLaguar , que separa lavall pel S delavallde Pop, culmina al penyal deLaguar 832 m alt

La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…

Les escasses restes dels murs i la torre es troben sobre un petit turó d’uns 350 m d’alt a l’entrada de la vall, entre Fontilles i Campell

Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors Restes escassos vestigis Dóna nom a lavallde Pop , vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres deLaguar i del Carrascar de Parcent Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una…

Hi ha l’església parroquial del municipi Santa Anna Antic lloc de moriscs 33 focs el 1602, pertanyia a la parròquia de Murla, dela qual s’independitzà el 1534 Formava part del ducat de Gandia

Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla el 1563 tenia 15 focs agregat el 1535 a la parròquia de Campell L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià

El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llenques argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera