Resultats de la cerca

Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S,…

Lloc de moriscs el 1602 tenia 12 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró, i, més tard, a la de Benissivà

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…

La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…

Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño

Lloc de moriscs el 1602 tenia 3 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs 1609, i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí

Lloc de moriscs el 1602 tenia 13 focs, fou repoblat després de la seva expulsió L’església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l’Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790

El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…

La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans 274 m alt s…

Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l’orde ha continuat dirigint-lo És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià Entorn seu s’ha format un nucli de població 195 h agl 1981