Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Benifurt
Partida
Partida del terme de Xàtiva (Costera), prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La séquia de Benifurt , que rega, juntament amb la séquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l' assut de Benifurt , a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig
Abakan
Ciutat
Capital de la república de Khakàssia, Rússia, vora el riu Abakan, aigua amunt de la confluència amb el Ienissei.
Centre industrial alimentació, fusta i miner ferro, equipat amb una termocentral Fundada el 1707 com a plaça fortificada, dugué el nom d' Ust'-Abakanskoje fins el 1931
monestir Servità
Monestir
Monestir visigòtic fundat vers el 570 per l’abat Donat, que passà a Hispània amb 70 monjos africans.
Tradicionalment hom ha dit que s’establí prop de Xàtiva Costera, i alguns autors l’han confós amb el monestir de Sant Martí, situat al cap de Sant Antoni, prop de Xàtiva Sembla, però, que es trobava dins la diòcesi d’Arcàvica, prop de Conca, car en temps de l’abat Eutropi, successor de Donat, els seus monjos es rebellaren contra l’austeritat de vida que aquest els volgué imposar i fou el bisbe Pere, d’Arcàvica, el qui restablí l’ordre Eutropi 584-610 intervingué en el tercer concili toledà i el 590 fou elegit bisbe de València No es coneixen més notícies d’aquest monestir
Ussuri
Riu
Riu de l’extrem oriental de Rússia, afluent de l’Amur per la dreta (588 km de longitud - 897 km amb l’Ulakhe).
Neix de la confluència dels rius Daubikhe i Ulakhe, pren la direcció nord i fa de frontera amb la Xina fins a desguassar a l’Amur, a Khabarovsk És un riu de planura, amb una àmplia vall, fàcilment inundable, i forma diversos meandres Resta glaçat del novembre a l’abril Rep les aigües dels rius Iman, Bikin, Khor i Sungača
Oròspeda
Història
Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant.
A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir
Uvs nuur
Llac
Llac salí al NW de Mongòlia, fronterer amb Rússia.
És situat en una depressió endorreica de terrenys salins i esteparis, a 759 m d’altitud
Volkhov
Riu
Curs fluvial del NW de Rússia que connecta el llac Il’men’ amb el llac Ladoga, travessant els oblasti de Novgorod i Leningrad.
Té una longitud de 224 km i la seva conca drena una àrea de 80200 km 2 Comença a la vora de la històrica ciutat de Novgorod i, al llarg del seu curs, hi ha les localitats de Volkhov , Novaja Ladoga i l’antiga ciutat de Staraja Ladoga És navegable en tota la seva longitud, i a l’hivern es glaça El nivell de l’aigua és regulat per la presa de la planta hidroelèctrica del Volkhov, situada a 25 km de l’inici del riu i inaugurada el 19 de desembre de 1926, que facilita la navegació en la part més baixa del riu, conegut històricament pels seus ràpids A la part alta es connecta amb…
el Forn d’Alcedo
Barri
Barri (juntament amb Castellar i l'Oliveral) de València, molt pròxim a Russafa, envoltat per nombroses hortes i amb un important poblament disseminat.
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911…
la Via Augusta
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Via_Augusta_arc_Bera.jpg)
L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró…