Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Montsant
Priorat
Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva (Costera).
Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
el Benacantil
Turó
Turó situat damunt la vila vella de la ciutat d’Alacant (106 m alt.).
Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265
regió de Sogorb
Regió del NW del País Valencià, limítrofa amb Aragó i Castella-la Manxa.
Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat…
Khakàssia
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Abakan Limitada a l’E pels Kuzneckij Alatau i al S per l' okrug dels Tuva, al N s’obre vers la conca del Ienissei, el qual, navegable, li marca la frontera de l’W Un afluent d’aquest riu, l’Abakan, travessa el sud del país en direcció SW-NE Hi ha indústries extractora carbó, ferro, metalls no ferrosos, de la fusta, lleugera i alimentària Hi ha conreu de cereals i bestiar boví i oví
Simbirsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Ul’janovsk, Rússia.
Situada entre la riba dreta del Svijaga i la riba esquerra del Volga, és un port al pantà de Kujbyšev Té construccions mecàniques, aparells de precisió, electrotècnica i indústria lleugera, alimentària i de la pell Hi ha instituts politècnic, agrícola i pedagògic i diversos museus i teatres Fundada el 1648, en 1924-91 rebé el nom d’Ul’janovsk, pel fet d’haver-hi nascut Lenin Vladimir Il’ič Ul’janov, nom que ha conservat la divisió administrativa
Volgograd
Volgograd
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Ciutat portuària al Volga inferior, hi comença el canal Volga-Don Té fàbriques de tractors, indústria metallúrgica i de l’alumini, de la fusta, alimentària i lleugera, drassanes, refineries de petroli i maquinària per a la indústria petroliera Centre d’ensenyament superior, té teatres i museus Amb el nom de Caricyn, fou fundada, el 1589, per a defensar el territori, ocupat per l’Horda d’Or, contra les invasions El 1670 fou presa pels camperols revoltats sota el comandament de Stenka Razin Els anys 1718-22 hi foren construïts murs de defensa contra els pobles de l’…
Neva
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC45876_FOTOTECA1382.jpg)
El Neva al seu pas per Sant Petersburg
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad (74 km).
Neix al llac Ladoga i desemboca al golf de Finlàndia formant un delta, en el qual hi ha la ciutat de Sant Petersburg Té un cabal mitjà de 2480 m 3 /s Es glaça de desembre a abril El 15 de juliol de 1240 Alexandre Nevski hi obtingué una victòria sobre els suecs, els quals intentaven de dominar les ciutats comercials del nord de Rússia Per aquesta victòria, símbol de la independència russa, Alexandre rebé el sobrenom de Nevskij ‘del Neva’
Dubna
Ciutat
Ciutat de Rússia, al sud-est de Moscou (61 000 h [est 1985]).
Fou fundada com una de les ciutats científiques de l’URSS l’any 1956, quan hom hi creà un important Institut de Recerca Nuclear S'hi fabricà la primera bomba atòmica soviètica Formava part del conjunt de deu ciutats de l’antiga URSS on hom duia a terme recerques secretes, proves nuclears i enriquiment de plutoni L’element de nombre atòmic 105 rebé el nom de dubni en honor a la ciutat El 1994 fou fundada la Universitat de Dubna
Voronež
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada a la riba del riu Voronež.
És un dels més grans nuclis industrials de Rússia Té construccions mecàniques, materials de construcció i indústria química, alimentària i lleugera El seu port fluvial té una activitat considerable Centre d’ensenyament superior És seu episcopal ortodoxa 1682 Hi ha museu etnològic i d’art i diversos teatres dramàtic, d’òpera i ballet i de titelles D’origen medieval, fou fortificada el 1586 A la fi del s XVII hi foren construïdes les primeres drassanes de Rússia Conserva diverses esglésies dels s XVII-XVIII