Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Magadan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Ciutat portuària a la mar d’Okhotsk, és enllaçada per carretera amb el territori aurífer i forestal de l’alt Kolyma Hi ha aeroport
portal de la Valldigna
Història
Porta oberta l’any 1400 a la muralla de València, per tal de donar accés a la moreria.
El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a collocar-hi una imatge de la Mare de Déu Fou restaurat el 1965
Kolomna
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Moscou, Rússia.
Port fluvial en el riu Oka, al SE de Moscou Hi ha fàbriques de locomotores dièsel, màquines eines, maquinària tèxtil, de ciment, etc Té institut pedagògic
golf de Kandalakša
Badia
Badia situada al NW de la mar Blanca, a Rússia (185 km de longitud, 67 km d’amplada i 330 m de profunditat màxima).
Amb nombroses illes i amb un litoral rocallós, molt accidentat, té els ports de Kandalakša, Kovda i Umba Hi ha pesca d’arengs i de bacallà
el Montcabrer
Cim
Cim culminant (1.398 m) de la serra de Mariola, dins el terme de Cocentaina.
Al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les caves el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls…
Velikije Luki
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Pskov, Rússia, a la riba del Lovat’.
Té construccions mecàniques i indústria electrotècnica fàbriques d’aparells de ràdio i electrodomèstics, locomotores, etc Hi ha diversos instituts pedagògics, agrícola, d’enginyers ferroviaris, etc i escoles tècniques
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Majkop
Ciutat
Capital de la República d’Adiguèsia, Rússia.
Situada a la riba dreta del riu Belaja, afluent del Kuban’, fou fundada el 1857 com a fortalesa russa És un nucli industrial s’hi destaca la indústria alimentària
Staryj Oskol
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Belgorod, Rússia.
Situada a la riba del riu Oskol, té extracció de carbó Hi ha un complex miner, equipaments per a la indústria minera, aparells elèctrics d’autotractors i fàbriques de ciment