Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Closos d’en Gaià
Poblat de navetes del terme municipal de Felanitx (Mallorca).
És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000 Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als s XIV-XII aC
Alcanada
Possessió del terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, a la costa meridional de la península del cap d’es Pinar.
El 1934 hom hi construí el Poble Espanyol, una de les primeres urbanitzacions turístiques de Mallorca aquesta funció ha estat notablement augmentada amb altres installacions d’hostalatge i d’estiueig L' illa d’Alcanada es troba enfront d’aquesta possessió, a la badia d’Alcúdia té 140 per 190 m d’E a W, i és separada de la costa per un freu impracticable, de 140 m d’amplada Hi ha un far
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de…
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca…
serres de Llevant
Alineació muntanyosa de Mallorca, orientada de NNE (cap de Ferrutx) a SSW (cap de ses Salines), que es prolonga per l’arxipèlag de Cabrera i constitueix l’extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…
s’Agulla
Llengua de terra d’uns mil metres de longitud per uns cinquanta d’amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó, dins el municipi de Capdepera (Mallorca).
Hom hi ha projectat una urbanització
Sant Francesc de Mallorca

Interior de l’església de Sant Francesc
© Fotolia / Arverno
Convent
Convent franciscà de Palma (Mallorca).
El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d…
vall d’Aigüesvives
Vall d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, a l’extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…