Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
Favara
Història
Antiga alqueria islàmica de l’Horta.
Donà nom a la séquia de Favara , que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l' assut de Favara , dins el terme de Quart de Poblet i travessa els de Mislata, València on rega les hortes contigües als ravals meridionals i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Allal Jaume I la donà a la ciutat el 1239 El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà
Farnals
Història
Antiga alqueria islàmica de l’Horta, origen de la Pobla de Farnals
.
mata del Fang
Mata de l’Albufera de València, la més extensa, situada a la vora oriental, davant la Devesa.
Fadrell
Partida
Partida i antic lloc del municipi de Castelló de la Plana, al sud de la ciutat.
Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme En resta l’antiga església parroquial Sant Jaume, reformada al s XVII, que conserva un retaule del s XVI Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa
l’Estepar
Partida
Partida de secà del municipi de Castelló de la Plana, al sud-oest de la ciutat.
Travessada per la N-340, ha servit per al creixement del nucli urbà
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
serra d’Espadà
La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
riu d’Escalona
Riu
Afluent per la dreta del Xúquer.
N'és la capçalera el riu de Cazumba que neix al Caroig i és anomenat ja d’Escalona, o riu de Benedrís , abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande format a la mola de Bicorb Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta Quesa, Navarrés, Tous i desemboca al seu collector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d’Escalona