Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
pic dels Corbs
Muntanya
Contrafort (241 m), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, dins el terme de Sagunt, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
Corberà
Cap del municipi de Rotglà i Corberà, juntament amb Rotglà, amb el qual forma un sol nucli.
Antic lloc de moriscs el 1609 tenia 40 focs, fou repoblat després de l’expulsió Pertanyia als Sanç i, posteriorment, al marquès de Bèlgida L’església de Sant Antoni depenia de la de Rotglà, municipi amb el qual es fusionà el 1850
pantà de Contreras
El pantà de Contreras, a la Plana d’Utiel
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Cabriol, situat al límit entre Castella-la Manxa (Minglanilla) i el País Valencià (Villagordo del Cabriel).
Construït vers el 1974 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes té uns 880 milions de m 3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca La carretera N-III aprofita la presa del pantà per evitar passar pel port de Contreras L’any 2006 s’iniciaren les obres de construcció del viaducte sobre el pantà per a permetre el pas del TAV Madrid-València i l’autovia A-3 Anteriorment el riu Cabriol era creuat a través del pont de Contreras , construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu pel pont de…
els Columbrets

Els Columbrets
Manel (CC BY-ND 2.0)
Arxipèlag
Minúscul arxipèlag (39 52’ lat nord i 0 40’ long est), 55 km al sud-est del cap d’Orpesa, dependent administrativament del municipi de Castelló de la Plana.
S’hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots Foren esmentats pels clàssics Plini i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria 1895 La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un cràter totalment submergit que resta a…
gola de Colomer
Una de les sortides a la mar de l’escorredor del Rei, canal de drenatge de l’antic estany de Morvedre, al terme de Sagunt.
serra del Colmenar
Serra
Serra (130 m alt.) que limita els termes d’Alacant i d’Elx, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el Miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària
governació de Cofrents
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada al sXVIII pel govern borbònic.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Cofrents Comprenia tota la Vall de Cofrents i els termes de Millars, Tous, Quesa, Navarrés i Bicorb, de la Canal de Navarrés Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
riu Clariano
Riu
Afluent, per l’esquerra,del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina