Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
la Creucoberta
Barri
Barri de València format extramurs, a l’antic camí ral a Xàtiva i a Alacant.
Li donà nom l’antiga creu de terme, gòtica, situada a la fi del carrer de Sant Vicent, coberta per una edícula en 1432-35, i restaurada el 1898 L’església parroquial és dedicada al Crist Forma gairebé un sol nucli amb el barri de la Torre
Crespins
Història
Antiga alqueria islàmica propera a la torre de Crespins
, origen de l’Alcúdia de Crespins
(Costera).
castellet de Costurera
Història
Antiga fortificació de la vall de Seta, situada dins el municipi de Balones (Comtat).
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest tenia 15 focs el 1602, agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castellet de Costurera
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
pic dels Corbs
Muntanya
Contrafort (241 m), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, dins el terme de Sagunt, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
Corberà
Cap del municipi de Rotglà i Corberà, juntament amb Rotglà, amb el qual forma un sol nucli.
Antic lloc de moriscs el 1609 tenia 40 focs, fou repoblat després de l’expulsió Pertanyia als Sanç i, posteriorment, al marquès de Bèlgida L’església de Sant Antoni depenia de la de Rotglà, municipi amb el qual es fusionà el 1850
pantà de Contreras
El pantà de Contreras, a la Plana d’Utiel
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Cabriol, situat al límit entre Castella-la Manxa (Minglanilla) i el País Valencià (Villagordo del Cabriel).
Construït vers el 1974 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes té uns 880 milions de m 3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca La carretera N-III aprofita la presa del pantà per evitar passar pel port de Contreras L’any 2006 s’iniciaren les obres de construcció del viaducte sobre el pantà per a permetre el pas del TAV Madrid-València i l’autovia A-3 Anteriorment el riu Cabriol era creuat a través del pont de Contreras , construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu…
tossal de la Cala
Turó
Turó que tanca pel sud la platja de Benidorm (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari.
Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica s III-I aC A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altre poblat ibèric, potser una mica més antic
Cairent
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Llanera de Ranes (Costera).
Lloc de moriscs 6 focs el 1563 annex a Rotglà, fou erigit en parròquia amb els llocs de Carbonell, Llanera i Llançol com a annexos