Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
serra del Carrascal de Parcent
Serra
Serra (994 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, a l’est del coll de Rates.
La seva forma arquejada correspon a l’estructura prebètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud Separa la vall de Pop MarinaAlta de la de Tàrbena Marina Baixa, capçalera del riu d’Algar És coberta, en part, de pinedes
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per MarinaAlta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i…
regió de Xàtiva
Regió del País Valencià, la més pluricèntrica dels Països Catalans, a causa del seu relleu accidentat.
Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer,…
el País Valencià
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària…