Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
riu d’Escalona
Riu
Afluent per la dreta del Xúquer.
N'és la capçalera el riu de Cazumba que neix al Caroig i és anomenat ja d’Escalona, o riu de Benedrís , abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande format a la mola de Bicorb Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta Quesa, Navarrés, Tous i desemboca al seu collector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d’Escalona
riu d’Albaida
Riu
Riu de la zona central del País Valencià, afluent, per la dreta, del Xúquer.
Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de…
Ares del Bosc
Llogaret
Llogaret del municipi de Benasau (Comtat), situat a la dreta del barranc d’Ares
, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.
Fou població de moriscs del terme de Penàguila fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
Benifurt
Partida
Partida del terme de Xàtiva (Costera), prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La séquia de Benifurt , que rega, juntament amb la séquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l' assut de Benifurt , a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig
séquia de l’Or
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo acaba el seu recorregut prop de l’Albufera Rega 5 500 ha d’arrossars La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls
Favara
Història
Antiga alqueria islàmica de l’Horta.
Donà nom a la séquia de Favara , que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l' assut de Favara , dins el terme de Quart de Poblet i travessa els de Mislata, València on rega les hortes contigües als ravals meridionals i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Allal Jaume I la donà a la ciutat el 1239 El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…
les Alqueries de Benifloret
Llogaret
Llogaret del municipi de Cocentaina (Comtat), a la plana regada, a la dreta del riu d’Alcoi.
Era un lloc de moriscs el 1609 tenia 15 focs que pertanyia als Estanya
Beniafé
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcoleja (Comtat), situat damunt la riba dreta del Frainos, a 754 m d’altitud.
Antic lloc de moriscs, era habitat per 10 famílies el 1609 Segregat de Penàguila el 1535, fou agregat a Alcoleja el 1574 L’església parroquial és dedicada a sant Roc