Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
baronia de la Font de la Figuera
Història
Jurisdicció senyorial posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent.
El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües
la Torretallada
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al N del terme.
la Torre del Bosc
Despoblat
Despoblat del municipi de la Font de la Figuera (Costera), origen de la vila.
Bergantes
Riu
Riu de la xarxa hidrogràfica de l’Ebre, únic col·lector del País Valencià les aigües del qual aflueixen a la conca de l’Ebre.
Neix a la serra de laFiguera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb…
el Caporrutxo
Turó
Turó situat a la capçalera de la vall de Montesa, dins el municipi de la Font de la Figuera (Costera).
El cim 901 m alt domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella
barranc de Vallmelós
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu Cànyoles, límit entre els municipis de la Font de la Figuera i Moixent (Costera).
el País Valencià
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…