Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
el Palància
El Palància al seu pas pel municipi d’Algar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia.
Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…
serra de Biscoi
Serra
Alineació muntanyosa (1 164 m), termenal dels municipis d’Ibi, Onil i Alcoi, que, des de la penya de la Blasca a la serra d’Aitana, divideix les conques dels rius d’Alcoi i de Montnegre.
serra d’Espadà
La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
el País Valencià
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…