Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
el Puig
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Puig del municipi de Xàtiva (Costera), bastit en un turó (307 m alt.), que s’alça en plena horta, al nord de la ciutat, a la dreta del riu d’Albaida, del qual deriva la séquia del Puig, una de les que rega l’horta de Xàtiva.
Benifurt
Partida
Partida del terme de Xàtiva (Costera), prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La séquia de Benifurt , que rega, juntament amb la séquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l' assut de Benifurt , a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig
Terrafort
Enclavament
Enclavament (1,25 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al N de la ciutat.
Les seves terres són regades per la séquia del Puig
riu de Gorgos
Riu
Riu de la Marina, a la Serralada Subbètica.
Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a…
riu d’Albaida
Riu
Riu de la zona central del País Valencià, afluent, per la dreta, del Xúquer.
Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de…
Miralbó
Enclavament
Enclavament (0,029 km2) del municipi de Llocnou d’en Fenollet (Costera), situat dins el terme de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’W de la muntanya del Puig.
Era lloc de moriscs 8 focs el 1609 i depenia de la Torre d’en Lloris
l’Horta
Sector del País Valencià, situat a la costa, de N a S del golf de València.
Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com una comarca Comprèn l’estreta plana quaternària fins als primers turons miocènics de serra Calderona pel…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…