Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Beniarrés
Municipi
Municipi del Comtat, al vessant meridional de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent; és drenat pel riu d’Alcoi, que travessa el terme pel sud-oest i forma el pantà de Beniarrés
, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia.
El territori és molt muntanyós 1 000 m a la cresta del Benicadell, i hi abunden les pinedes i sobretot els matollars 55% de la superfície total, de propietat estatal i comunal L’agricultura és predominantment de secà el regadiu 87 ha es localitza a les deus i a la vora del riu El conreu més estès és el d’oliveres 736 ha, seguit del de cereals, vinya i ametllers La terra, molt repartida, és explotada principalment pels propietaris Hi ha granges avícoles i petites indústries, derivades de l’agricultura oli i farina La població, que anà augmentant des del 1900, tingué un fort descens entre el…
vall de Perputxent
Subcomarca històrica del Comtat, d’uns 50 km2, que constituí una comanda de l’orde militar de Montesa, centrada pel castell de Perputxent.
És ubicada entre la serra de Benicadell 1 027 m alt i l’alt de la Creu 820 m alt al N, les muntanyes de Planes serres del Cantalar i de l’Albureca, 765 m alt al S, i la serra de la Safor 1 011 m a l’E, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d’Alcoi, que s’ha obert pas pels congosts de l’Orxa i de Vilallonga Aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner tren dels anglesos que enllaçava el Grau de Gandia amb Alcoi 1890 La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de Beniarrés 1958 La vall de Perputxent comprenia…
l’Orxa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, a la serralada prebètica valenciana, amb un relleu molt accidentat: serra de l’Albureca (tossal del Serrello, 764 m), al S; la Solana (836 m), al N; la Safor (1 011 m), a l’E.
Entre la Safor i la Carrasqueta prolongació de la serra de Benicadell el riu d’Alcoi, que travessa el terme en direcció SW-NE, ha tallat l' estret d’Orxa que aprofità el 1890 el “tren dels anglesos”, ferrocarril de via estreta des del Grau de Gandia a Alcoi L’alzinar, les pinedes i la garriga ocupen 2 047 ha de les 583 ha de secà, 380 són cobertes d’oliveres, però tenen més pes econòmic les 140 ha de reg de peu Un establiment industrial important és la fàbrica de paper Raduan La població minva des del començament del s XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior La vila 727 h…
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat…
el Comtat
Història
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…