Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
regió d’Alacant
Regió del País Valencià que comprèn les comarques més meridionals de llengua catalana: la Marina Baixa, l’Alacantí, el Mitjà Vinalopó i el Baix Vinalopó.
Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la Marina Baixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i d’Elx
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Alabastre
Caseria
Caseria del municipi d’Agost (Alacantí), situat al SW del terme, entre els caserius de la Canyada i Verdegàs, del municipi d’Alacant.
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de granja conills i…
Aigües Baixes
Caseria
Caseria del municipi del Campello (Alacantí) al sector oriental del terme, antiga façana marítima del municipi d’ Aigües de Busot
.
Benalua
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la construcció hi foren trobades nombroses restes de la ciutat romana ss I al V, especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant L’església primitiva Sant Joan Baptista fou edificada a partir del 1889 l’actual és posterior al 1939 Fou erigida en parròquia el 1915
Agost

Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en una foia envoltada per la penya del Silt, el Maigmó, la serra del Ventós, la serra del Castellar i la serra dels Talls i drenada, entre altres, per les rambles de la Sarganella i de Pepior, les quals aflueixen conjuntament, per la dreta, a la rambla de les Ovelles.
Tret d’algunes pinedes, en part de repoblament modern, la part més muntanyosa és coberta de matoll, que alterna, en alguns indrets, amb bancals de garrofers La terra conreada, molt repartida i explotada directament pels propietaris, inclou un sector d’horta hortalisses i arbres fruiters, un de regadiu mitjà vinya, tomàquet, alfals i un de secà cereals, vinyes, ametllers, garrofers, oliveres A més, es troben al terme un gran nombre de figueres i, en general, d’arbres fruiters Complementen l’activitat econòmica la ramaderia bestiar oví, cabrú, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i…
Abió
Vall del municipi de Xixona (Alacantí), capçalera de la rambla de Busot.
És anomenada també la foia dels Abions , per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l' Abió Alt i l' Abió Baix entre tots dos 38 h diss 1960 els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dona nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes