Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Bistriţa
Ciutat
Ciutat de Romania, capital del judeţ
de Bistriţa-Nǎsǎud, situada vora el riu Bistriţa, afluent del Somes.
Fundada pels alemanys al s XII i important nucli comercial ja des de l’edat mitjana, fou el centre del Nösner Gau del País Saxó de Transsilvània
Körös
Riu
Riu d’Hongria, afluent per l’esquerra del Tisza, que neix als monts Zarand, a Romania (500 km).
El seu curs inferior és navegable
Satu Mare
Ciutat
Capital del judeţ de Satu Mare, Romania, a la riba del Someş (Szamos), prop de les fronteres ucraïnesa i hongaresa.
Ciutat medieval, és bisbat catòlic i centre cultural Fabricació de mobles, d’aparells elèctrics i d’articles alimentaris Les dues terceres parts de la població són de parla hongaresa
monts Bihor
Massís
Massís de Romania, és el sector més elevat dels monts Apuseni, situats entre els rius Repede (Ràpid) i Alb (Blanc).
L’altitud mitjana és de 1 800 m i culminen al mont Cucurbǎta, de 1 848 m
Piatra-Neamţ
Ciutat
Ciutat de Moldàvia, Romania, capital del judeţ de Neamţ, situada als peus dels Carpats orientals i a les ribes del Bistriţa.
Materials de construcció, indústries tèxtils i alimentàries El centre de la ciutat ha estat refet totalment, amb grans avingudes Conserva l’església s XV dedicada a sant Esteve el Gran, amb una torre campanar separada de l’edifici
Oltènia
Geografia històrica
Regió històrica de Romania, anomenada Petita Valàquia, és a dir, la part de la Valàquia a l’W de l’Olt.
Políticament comprèn els judeţi d’Olt, Vîlcea, Dolj, Gorj i Mehedinţi, i fisiogràficament és constituïda, al N, pels contraforts dels Alps de Transsilvània i, al S, per la plana del Danubi El seu centre és Craiova
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
Bulgària
Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…
portes de Ferro
Congost
Gorges formades per l’erosió antecedent del Danubi sobre materials calcaris dels Alps de Transsilvània, esteses al llarg d’uns 130 km, a la frontera de Romania i Sèrbia.
Per tal de poder establir comunicació naval entre la plana danubiana i l’alt Danubi, hom construí, entre el 1890 i el 1913, diversos canals laterals i, per a la producció d’energia hidroelèctrica, una resclosa, amb la collaboració d’ambdós estats fronterers 1963 acabada el 1971, funciona des del 1972, i produeix un total d’11300 milions de kWh
plana del Danubi
Pla
Plana de l’Europa central, al sud de Romania, que s’estén des dels Alps de Transsilvània fins a la mar Negra al llarg de la vora esquerra del Danubi.
De clima continental fred, és una àrea agrícolament molt rica on el nucli principal de població és Bucarest