Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Loveč
Divisió administrativa
Província de Bulgària.
La capital és Loveč 51 945 h 1991
Karanovo
Karanovo
MOM Éditions, 2016 (CC BY-NC-ND 4.0)
Jaciment arqueològic
Assentament neolític i de l’edat del bronze de Bulgària.
Es troba en un gran tall que tingué dotze períodes d’ocupació, des del final del II millenni aC fins al segle VI aC Les cases són fetes de terra amb una estructura de canyes i permeten observar una evolució des de models simples de planta quadrada a tipus més grans, de planta rectangular amb pòrtic d’entrada i, en alguns casos, pintades
Kârdžali
Ciutat
Ciutat de la província de Plovdiv, Bulgària, situada al S de Haskovo, vora el riu Arda.
Stara Zagora
Ciutat
Ciutat de l’okrǎg de Khaskovo, Bulgària, al centre del país i al S de la serralada de Sredna Gora.
Centre mercantil de la regió, té indústries tèxtils i construcció de maquinària agrícola
Sredna Gora
Serralada
Serralada de Bulgària, coneguda també com a Antibalcans, que, amb una llargària de 280 km, corre paral·lela a la dels Balcans i al sud d’aquesta.
L’altura principal és el Bogdan 1 604 m, a l’est de Sofia Molt boscosa antigament, presenta avui pastures i permet els conreus de tipus mediterrani fruita fins a bona altura
Sliven
Monument de Hadji Dimitar, a Sliven
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Burgas, Bulgària, al S dels Balcans (Stara Planina) orientals.
Centre tèxtil produeix la tercera part dels teixits de llana del país, té també fabricació de maquinària i de productes alimentaris
Silistra
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, Bulgària, situada vora el Danubi, a la frontera amb Romania.
Târgovište
Divisió administrativa
Okrǎg de Bulgària.
La capital és Târgovište 48 000 h est 1982
Sàrdica
Ciutat antiga
Antiga ciutat dels Balcans occidentals corresponent a l’actual Sofia, Bulgària.
Centre dels sards, vençuts per M Licini Cras Dives 29 aC, fou colònia de veterans romans sota Trajà Centre comercial entre Bizanci i Tessalònica s IV, fou seu del concili de Sàrdica 343, convocat pels emperadors Constant I i Constanci II per dirimir l’afer de l'arianisme S'hi aplegaren uns 180 bisbes, presidits per Osi No s’arribà a un acord mentre alguns excomunicaven Atanasi i JuliI, altres aprovaven el símbol de Nicea Destruïda la ciutat pels huns 441, fou reedificada per Justinià Ocupada pels búlgars 809, esdevingué seu d’un patriarcat ortodox 971 Amb l’ocupació turca 1386, esdevingué…