Resultats de la cerca
Es mostren 5041 resultats
Saimaa
El llac Saimaa des del pont de Toijansalmi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac del SE de Finlàndia.
Amb una profunditat de 82 m, és d’origen tectònic i té les vores rocalloses, amb penya-segats, i cobertes de boscs És unit al llac Ladoga pel riu Vuoksi i al golf de Finlàndia pel canal Saimaa És cobert de glaç de desembre a maig Té els ports de Mikkeli, Lappeenranta i Savonlinna
Rovaniemi
Ciutat
Capital del lääni de Lapin, a Lapònia, Finlàndia, a l’esquerra del riu Kemi i tocant al cercle polar àrtic.
És nus de comunicacions i mercat de pells, enllaçat per ferrocarril amb Kemi, al golf de Bòtnia
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
Porkkala
Península
Península de Finlàndia, al SW de Hèlsinki.
Per l’armistici del 19 de setembre de 1944, Finlàndia es veié obligada a arrendar-la a l’URSS, en canvi de Hango Hanko, per a l’emplaçament d’una base naval Tornà a Finlàndia el 1956
Pori
Ciutat
Ciutat de la Finlàndia sud-occidental, port a la mar Bàltica.
És centre comercial, administratiu, cultural i industrial establiments metallúrgics i mecànics i filatures de cotó
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
Brno
Vista de la catedral de Sant Pere i Sant Pau, a Brno
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del kraj de Moràvia Meridional, a Moràvia, Txèquia, a la confluència dels rius Svratka i Svitava.
Dominada per la fortalesa de Špilberg, és situada en una conca terciària coberta de loess És un centre agrícola i comercial on la indústria tèxtil té tradició des del segle XVIII, i un nucli industrial indústries de maquinària, químiques, tèxtils, fàbrica d’armes, instruments musicals, amb diversos centres d’ensenyament superior Universitat JE Purkyné, Universitat d’agricultura, fundada el 1919, Universitat tècnica de Brno, fundada el 1899, Universitat de Veterinària, fundada el 1899 i, a més, conservatori de música És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport Entre els seus monuments…
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
golf de Bòtnia
Golf marí
Golf de la mar Bàltica situat entre Suècia i Finlàndia i tancat per les illes Åland.
Hom hi distingeix dues parts al nord, Bottenviken , i, al sud, Bottenhavet amb la màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia La salinitat oscilla entre 2‰ i 5‰ Rep les aigües, entre d’altres, dels rius Oulu, Kemi, Torne, Pite, Lule, Ume, Ågerman i Lyungan Els ports principals són Härnösand, Luleå, Sundsvall i Gävle a Suècia, i Pori, Vaasa i Oulu a Finlàndia Roman cobert de glaç durant uns sis mesos a l’any