Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Praga
Aspecte del pont de Carles, Praga
© Lluís Prats
Ciutat
Capital de Txèquia i del kraj de la Bohèmia Central, té l’estatus de districte independent.
La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle, Vršovice, Zižkov, Libeň i…
Txèquia
Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…
Kladno
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Centre miner carbó i siderúrgic, a la regió urbana de Praga, al NW de la ciutat Té indústries mecàniques i alimentàries
Plzeň
Ciutat
Capital del kraj de Bohèmia Occidental, a Bohèmia, Txèquia, situada al SW de Praga.
És centre cultural, amb una gran tradició industrial té fàbriques de paper, calçat i vidre, quatre grans fàbriques de cervesa especialitat Pilsen i una important indústria siderúrgica, destinada a fabricar armes i vehicles, fundada el 1859 pel comte Evon Waldstein, i adquirida el 1869 per E Škoda El centre de la ciutat ha conservat el traçat primitiu, amb edificis gòtics i renaixentistes
castell de Bezděz
Vista aèria del castell de Bezděz
giborn_134 (CC BY-ND 2.0)
Castell
Monestir
Castell gòtic del N Bohèmia, Txèquia.
Construït entre el 1260 i 1280, el monjo montserratí Benito de Peñalosa hi fundà un priorat el 1632, a precs del general Wallenstein, que volia fer-ne un monestir comparable al de Catalunya El 1672 hi fou entronitzada una imatge de la Mare de Déu de Montserrat Mort, però, Wallenstein, Peñalosa fou nomenat abat del monestir de Montserrat-Emmaús, prop de Praga, que centralitzà la devoció montserratina en terres bohèmies
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
Txecoslovàquia
La formació de Txecoslovàquia
Geografia històrica
Nom de l’estat vigent entre els anys 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac, que comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia.
El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als EUA, on…