Resultats de la cerca

Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes

Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil

Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries

És un centre turístic i una tradicional estació termal, prop de la frontera alemanya, entre les muntanyes Metallíferes i la Selva de Bohèmia Amb Karlovy Vary, és el símbol del termalisme aristocràtic del segle XIX

Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII

Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques

La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…