Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Geòrgia
Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…
Tallinn
© Meelis Lokk / www.visitestonia.com
Ciutat
Capital d’Estònia, a la costa meridional del golf de Finlàndia i a la badia de Tallinn.
Ben comunicada per ferrocarril i carretera, el seu port lliure de glaç ha estat un dels més importants per a Rússia Té establiments siderúrgics, fàbriques de maquinària, de productes químics i alimentaris El 1219 els danesos aixecaren una fortalesa al lloc de l’antic burg estonià de Lindanassa El 1284 la ciutat ingressà a la Lliga Hanseàtica i el 1346 a l’orde Teutònic Es rendí a Pere el Gran de Rússia el 1710 Després de la proclamació de la República d’Estònia 1918, fou capital d’aquesta i de la República Soviètica creada el 1940 Ocupada pels alemanys durant la…
Ossètia Meridional
Divisió administrativa
Regió autònoma de Geòrgia, que ocupa la part sud de la regió geogràfica d’Ossètia.
La capital és Ckhinvali 34 000 h est 1990 Habitada majoritàrioment per ossets, prop d’un terç de la població és ètnicament georgiana La peretrojka instaurada per M Gorbačov a la segona meitat dels anys vuitanta del sXX, hi esperonà el nacionalisme tant georgià com osset aquest perseguia sobretot la unificació amb Ossètia Septentrional, enclavada a l’aleshores República Socialista Federativa de Rússia, i el 1989 tropes soviètiques hagueren d’intervenir-hi per a aturar una escalada de violència Amb l’ensorrament de l’URSS i la creació del nou estat independent de Geòrgia 1991, el…
Estònia
Estat
Estat de l’Europa septentrional que ocupa el territori comprès entre els golfs de Finlàndia i Riga; a l’est limita amb Rússia, al sud amb Letònia i a l’oest i al nord amb la mar Bàltica; la capital és Tallinn.
La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…
Abkhàzia
Divisió administrativa
República autònoma de Geòrgia.
La capital és Sukhumi Ocupa l’angle nord-oest de la depressió del Rioni, entre el Caucas i la mar Negra Presenta una diferenciació fisiogràfica en tres zones escalonades la marina , on es concentren l’agricultura i les ciutats les serres , plecs de la coberta sedimentària precaucasiana que els rius fendeixen transversalment, i, més enllà, la zona axial paleozoica del Caucas, que assoleix els 3000-4000 m El clima és mediterrani plujós de tendència subtropical La vegetació és molt rica, i de la terra baixa passa, en altitud, a bosc caducifoli humit, a coníferes subalpines, a prat alpí La…
Sukhumi
Ciutat
Capital de la regió d’Abkhàzia, Geòrgia.
Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria s V aC, fou conquerida s I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al s VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al s XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia
gran ducat de Varsòvia
Geografia històrica
Estat independent —però molt mediatitzat per la França napoleònica— format pels territoris polonesos sostrets a l’administració prussiana arran del tractat de Tilsit (juliol del 1807), als quals, després de la derrota d’Àustria a Wagram (1809), s’afegiren Cracòvia i una part de Galítzia.
Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent
Podlàquia
Divisió administrativa
Regió històrica al NE de Polònia, a ambdues bandes del curs mitjà del Bug.
La ciutat més important és Białystok Suaument ondulada, és una terra poc productiva patates, ordi i lli i poc desenvolupada industrialment Creat, el 1520, el voivodat lituà de Podlàquia, fou incorporat, el 1569, al regne de Polònia El 1795, la part de Podlàquia situada al N del Bug passà a Prússia, i la de la banda sud, a Àustria Per la pau de Tilsit 1807 la part nord fou incorporada a Rússia, de la qual depengué fins a la Primera Guerra Mundial Actualment està repartida entre el voivodat de Białystok, la part oriental del de Varsòvia i la banda nord del de Lublín