Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Tanganyika
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània (E), la República Democràtica del Congo (W), Burundi (N) i Zàmbia (S).
Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia
Ruanda-Urundi
Geografia històrica
Nom donat al territori de l’Àfrica Oriental sota mandat belga (1916-46) i sota fideïcomís belga (1946-62), que es convertí, el 1962, en els estats de Ruanda
i de Burundi
.
Ruyigi
Divisió administrativa
Província de Burundi.
La capital és Ruyigi 37 278 h 1990
Nova Caledònia
Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial…
Nil
El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l’àrea…
Muyinga
Divisió administrativa
Província de Burundi.
La capital és Muyinga 79 335 h 1990
Muramvya
Divisió administrativa
Província de Burundi.
La capital és Muramvya 12 578 h 1962
Victòria
Llac Victòria, illes Ssese, Uganda
© Xevi Varela
Llac
Llac de l’Àfrica Oriental, el més gran del continent (300 km de longitud, 200-350 km d’amplada i 2 200 de perímetre).
Pertany als estats d’Uganda, Kenya i Tanzània Ocupa el fons d’una vasta cubeta, i és situata a 1134 m d’altitud És alimentat per nombrosos corrents, entre els quals destaca el Kagera, considerat l’origen del Nil té una conca tributària d’uns 200000 km 2 El principal emissari és el que condueix les aigües al llac Kyoga i després al llac Mobutu La construcció d’una presa a les Owen Falls, prop de Jinja, ha fet pujar les aigües del llac 1,20 m La costa és retallada per nombrosos golfs, badies i illes, i és densament poblada, puix que al llac hi ha pesca abundant Fou descobert, el 1858, per J…
Urundi
Geografia històrica
Nom que rebia el sector meridional del territori de Ruanda-Urundi, sota l’administració fiduciària de Bèlgica, abans d’obtenir la independència l’any 1962, el qual passà a ésser l’estat independent de Burundi
.
Tenia Kitega com a capital