Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Tana
Riu
Riu de Kenya (708 km de llargada i 62 210 km2 de conca).
Neix al N de Nairobi i davalla, primer, en direcció SW-NE fins a prop de Saka, on gira cap al SW, i desguassa a l’oceà Índic, a Kipini A l’època de les pluges és navegable uns 570 km
imperi Persa

Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
Oest
Divisió administrativa
Província de Kenya.
La capital és Kakamega 32 025 h 1979
Nyanza
Divisió administrativa
Província de Kenya.
La capital és Kisumu 259258 h 2009
Nord-est
Divisió administrativa
Província de Kenya.
La capital és Garissa 205 h 1969
Nil

El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l’àrea…
Nairobi
El Parlament de Kenya a Nairobi
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de Kenya i de la província homònima.
És situada en un altiplà, a 1 660 m d’altitud, al peu dels monts Aberdare Fundada el 1900 com a campament de base per a la construcció de la línia ferroviària que unia Uganda a Mombasa, fou reconstruïda el 1920 L’augment demogràfic ha estat molt important la població 118 976 h el 1948 es duplicà en un decenni i el 1970 arribà a superar el mig milió d’habitants Actualment és un important centre comercial i administratiu i un nucli industrial de l’Àfrica oriental Té indústria metallúrgica, alimentària, tèxtil i del tabac És també un centre turístic i un nus de comunicacions destacat Té aeroport…
Mombasa
Ciutat
Capital de la província de la Costa, Kenya.
És la segona ciutat en importància de l’estat i el principal port de l’Àfrica oriental És situada en una illa unida al continent per un pont de 800 m La població és molt variada africans, hindús, goans, àrabs i europeus Al SW de l’illa hi ha el port carboner i petrolier de Kilindine, el més important, que és utilitzat també per Uganda, Zaire i Sudan És un centre comercial exportador de cafè, te i cotó Hi ha refineries de petroli Aeroport i ferrocarril cap a Nairobi Es conserva Fort Jesus, una fortificació contruïda durant l’ocupació portuguesa 1593-96 i que ha estat declarada patrimoni de la…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…