Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Čerepovec
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Vologda, a Rússia, situada a la vora del riu Šeksna i del llac de Rybinsk.
Nucli industrial siderúrgia, drassanes, treball de la fusta i confecció Té aeroport
Magadan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Ciutat portuària a la mar d’Okhotsk, és enllaçada per carretera amb el territori aurífer i forestal de l’alt Kolyma Hi ha aeroport
Čeboksary
Ciutat
Ciutat de Rússia, capital de la República dels Txuvaixos, a la vora dreta del riu Volga.
És un nucli industrial indústria electrònica, de maquinària agrícola, tèxtil, alimentària, de mobles Té port fluvial, aeroport i és el final de la línia de ferrocarril a Kanaš Centre d’ensenyament superior Universitat de Čuvaǎs IN Ul’anov, fundada el 1967
Čel’abinsk
Ciutat
Capital de l‘oblast’ homònima, Rússia.
Situada als contraforts orientals dels Urals, en contacte amb la plana de la Sibèria Occidental, vora el riu Miass És un important nucli industrial foneries, maquinària, indústria química, farmacèutica, alimentària, de la confecció, d’automòbils que es beneficia de la proximitat de jaciments miners conca hullera de Čel’abinsk i ferro Té aeroport
Vilanova d’Alcolea

Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca, entre el vessant W de la serra d’en Galceran i la rambla del Quartico, al peu del sector septentrional de la serralada del desert de les Palmes, al llindar que separa la foia de les Coves, al N, del pla de l’Arc, al S.
El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…