Resultats de la cerca
Es mostren 11323 resultats
Sacanyet
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb els Serrans.
El terreny és molt muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla la Bellida, 1 319 m alt, divisòria d’aigües entre el Palància al qual aflueixen el riu de Canals o de Canales i el barranc de Pedregós i del Túria, capçalera de la rambla de les Alcubles Les terres incultes ocupen 2 600 ha, el bosc 440 ha i els conreus cereals de secà 220 ha La ramaderia consta d’uns 900 caps de bestiar cabrum i de llana El poble 53 h agl 2006 1 011 m alt és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al…
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Rubcovsk
Ciutat
Ciutat del kraj d’Altai, Rússia.
Situada a la riba del riu Alej, afluent de l’Obi, és un centre important en la construcció de maquinària agrícola Té escoles tècniques
Rostov del Don
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Port fluvial a la riba dreta del Don, a uns 40 km de la desembocadura, és el principal centre del Caucas septentrional de construccions mecàniques, sobretot de maquinària agrícola Centre comercial cereals, carbó i industrial tabac, cuir, indústries químiques i alimentàries Centre cultural museus, teatres, circ i d’ensenyament superior Universitat de l’Estat de Rostov “Mikhail Suslov” 1917 Fundada el 1761, arran de la presa d’Asov, fou constituïda ciutat el 1796 Presa dos cops pels alemanys 1941 i 1942, sofrí molta destrucció fou alliberada el 1943
Rostov
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, anomenada també Rostov de Jaroslavl’ o Rostov la Gran, per distingir-la de la seva homònima del Don.
Indústria del lli i alimentària Seu metropolitana Ciutat de les més antigues de Rússia, és esmentada al s IX i tingué importància com a capital del principat de Rostov-Suzdal’ Presa pels mongols 1239-42, passà, el 1474, sota el domini de Moscòvia Dins el Kremlin l’actual és del s XVIII hi ha les esglésies de la Dormició 1214, de Sant Joan Evangelista i la catedral de la Resurrecció, ambdues anteriors al s XIII i amb notables frescs
Monte Rosso
Cim
Cim (2 163 m) dels Alps Julis, a la frontera italoeslovena, que durant la Primera Guerra Mundial fou escenari de grans combats entre italians i austríacs.