Resultats de la cerca
Es mostren 11247 resultats
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
P’aozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, a Rússia, al N del territori.
Situat al NW del Topozero, li està unit i formen junts el pantà de Kum
Putorana
Massís
Massís de l’altiplà de la Sibèria Central, el més alt i el més fortament desmembrat, al curs superior del P’asina, al NW del kraj de Krasnojarsk, Rússia (altitud màxima, 1 702 m).
Puškin
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Indústries químiques, mecàniques i del paper Fundada per Pere el Gran, fou residència d’estiu dels tsars fins el 1917 S'hi destaquen un conjunt de palaus i pavellons, d’arquitectes italians el de Caterina de BRastrelli, 1752-57, el d’Alexandre de GQuarenghi, 1792-96 Té també l’església de Santa Sofia, imitació de la de Constantinoble El nom de Puškin li fou donat pel fet que l’escriptor homònim en freqüentà el liceu
Pskov
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Velikaja, a la confluència amb el Pskova, és un nucli industrial, especialitzat en construccions mecàniques Té institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques i una de musical Fundada el 903, estigué subjecta a Novgorod fins que esdevingué principat independent 1348 Fou annexada al de Moscou per Basili III 1510, i perdé el veče o assemblea popular de govern Hi abdicà el tsar Nicolau II 1917 Conserva la muralla fortificada i el kremlin s XII amb les típiques torres bizantinorusses Entre les nombroses esglésies es destaquen les dels monestirs Mirožkij s XII, amb…
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
Prokopjevsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kemerovo, Rússia.
Situada en una desviació de la línia transsiberiana, és un centre important de la conca minera de Kuzbass Produeix maquinària de mines, i té indústries electromecàniques i alimentàries Té diversos instituts d’investigació relacionats amb la indústria del carbó i diverses escoles tècniques
Primorje
Territori o kraj de Rússia, conegut també amb el nom de territori del Litoral.
Comprèn el litoral de la mar del Japó, la meitat meridional dels monts Sikhote-Alin’ i la major part de la plana de Prikhanka El curs de l’Ussuri hi fa de frontera amb la Xina Es constituí el 1938 en el territori de l’antiga República Socialista de l’Extrem Orient 1926 La seva capital, Vladivostok, és la terminal del ferrocarril transsiberià